jueves, 29 de octubre de 2009

A la espera.

La ma taba yá avezada enforma a ver al neñu afrellase escontra la paré en cuantes que montaba nel triciclu.
Sabía perbién que, de la qu’ entamaba a lloramicar daqué pol güelpe, ella tenía que se-y averar y da-y un chuchu pa que callara. Llueu ‘l rapacín tornaba a lo suyo, ye dicir, a espetase más trompazos per cualisquier llugar de la casa, de lo acelerao que yera.
Ella, depués, arimábase al ventanu la cocina, dende ‘l que se vían dellos matos nun requexu del mal llamáu xardín, a la espera l’home.
“De xuru que tuvo que pasar la nueche n’ abertal pola mor de dalgún de los corderinos qu’ afuxiría de xunta la ma y andaría perdíu pel monte”.
L’ home d’ ella enxamás se rindía y yera pa faer lo que fuera con tal de nun se ver nel trance d’ esfronase escontra l’ amu, qu’ en más d’ una ocasión tuviera en tientes de despidilu pola cosa más babaya que se-y podía ocurrir.
Nuna ocasión montára-y una porque un par d’ oveyes aportaren al redil puerques de barru hasta les oreyes.
Sicasí , de momentu, lo del amu yera namás qu' arrenegar d' él y de la so poca facha pal trabayu, por más que l' home echaba día y nueche col dichosu llabor.
Pero naquella dómina nun había otra cosa y había que se garrar a lo que saliera.
El so probe maríu namás taba esperando que-y contestaren a la solicitú de trabayu de la fábrica pa mandar a la mierda al fíu de puta del so xefe, pero entovía...nada.
Lo que nun sabíen nin él nin ella yera que la solicitú acabara na papelera en cuantes que ‘l fíu de puta de xefe de personal de la fábrica llamara al fíu de puta l' amu la ganadería pa comenta-ylo.
Y yera que, de magar entamaran a trabayar como caseros naquella finca, diba d’ ello cuásique dos años, el fíu puta ganaderu nun fora pa quita-y el gúeyu d’ enriba a la muyer del caseru, magar qu’ ella enxamás nun-y diera pie y nin tan siquiera-y pasara pela cabeza.
Naquel intre acolumbró ‘l rabañu d’ oveyes degolando ‘l Cuetu ‘l Cura. Al empar, sintió un trombiu na sala y al neñu quexase.
Cola cara sorriyente empobinó pa escontra ‘l críu. Llueu foi prender la cocina gas pa iguar l' almuerzu pa los tres.
" A ver si güei o mañana-y contesten de la fábrica"-camentó sentada a la mesa.

No hay comentarios:

Publicar un comentario